Go

El joc de Go és un dels més antics i més estesos del món. El sistema de joc pot semblar confús, però amb experiència es comprèn que el Go és un art. A causa de l’absència d’un element d’atzar, els programes informàtics van trigar molt de temps a superar els mestres de Go. La màquina no sap pensar de manera creativa, per això el Go continua sent una prova de la superioritat de la intel·ligència humana sobre la intel·ligència artificial.

Història del joc

Segons les estimacions aproximades, el Go té una antiguitat de fins a tres mil anys. El joc va aparèixer a la Xina i, segons la llegenda, va ser inventat per un dels cortesans de l’emperador. Al segle VII, el joc ja era conegut al Japó, però el seu auge a l’Àsia no va arribar fins vuit segles després.

Només a principis del segle passat el Go va arribar a Europa i Amèrica del Nord. El joc estratègic va captivar aquells que estaven preparats per a competicions intel·lectuals. En nombre de jugadors i nivell de mestratge, els asiàtics continuen liderant. Els europeus i nord-americans han format federacions, guanyen experiència i algun dia podran competir dignament als tornejos.

A principis del segle XXI, cinquanta milions de persones havien après l’art del Go al món, encara que el 80% d’elles vivien a l’Àsia oriental. Als Estats Units hi juguen 127.000 persones, a Rússia 80.000, i a Alemanya, el Regne Unit, els Països Baixos i altres països europeus hi ha entre 20.000 i 45.000 jugadors a cada un.

Arreu del món se celebren regularment competicions de Go. L’any 2004, el campió va ser Cho U (張栩), un jugador de Taiwan que competia pel Japó, i va guanyar més d’un milió de dòlars en premis.

Fets interessants

• Fins i tot un nen de cinc anys pot aprendre les regles del Go. No obstant això, la complexitat del joc és tal que ni tan sols els programes informàtics poden vèncer els millors jugadors.
• A diferència dels escacs, que activen l’hemisferi esquerre del cervell, el Go involucra tots dos hemisferis.
• Un torneig gegant de Go es va celebrar a la ciutat d’Oita (Japó). Sobre un tauler de 40×40 metres, els jugadors movien pedres d’un metre i mig de diàmetre i d’un quilo de pes.
• Per decret de l’emperador japonès al segle XVI, tots els funcionaris de l’estat havien d’aprendre a jugar al Go. Avui dia, aquest art és una de les matèries a les escoles de negocis d’arreu del món.
• Només l’any 2016, el programa informàtic AlphaGo va aconseguir derrotar per primera vegada el campió mundial Lee Sedol (이세돌).
• El campió mundial d’escacs en múltiples ocasions, Emanuel Lasker, valorava el Go com una eina per desenvolupar l’estratègia i la tàctica. Segur de la seva victòria, el gran mestre va voler jugar contra un jugador japonès de nivell mitjà. Fins i tot amb un gran avantatge inicial, Lasker no va poder guanyar. Va reconèixer que el joc tenia moltes subtileses. Més tard, va escriure un manual per a principiants.

En la cultura xinesa, coreana i japonesa, saber jugar al Go es considera imprescindible per a aquells que volen avançar en la seva carrera. Durant una partida, els rivals arriben a comprendre millor el pensament de l’altre, poden avaluar el nivell intel·lectual i la capacitat de gestionar les emocions. Per què no aprofitar la saviesa oriental i aprendre aquest antic joc?!